Ahir dimarts vam fer una activitat al seminari que consistia en explicar contes. Jo vaig triar el conte del flautista d'Hamelín. Quan expliques un conte a infants és important captar la seva atenció sorprenent-los. Es poden mostrar imatges que els ajudin a imaginar-se i entendre millor la història, anar modulant la veu tant a nivell de velocitat com d'entonació per diferenciar els personatges que parlen i el seu estat d'ànim, fer silencis per deixar que reflexionin sobre el conte, mirar-los perquè es sentin importants...
El flautista d'Hamelín
A continuació escriure el conte que vaig explicar acompanyat de les imatges que vaig utilitzar:
Fa molt, molt de temps, a la pròspera ciutat
d’Hamelín, va passar una cosa molt estranya.
Un matí, quan els seus satisfets habitants sortien de
casa, van trobar els carrers envaïts per milers de rates que rondaven per totes
bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus
rebosts. Ningú no comprenia la causa d’aquella invasió, i encara pitjor, ningú
no sabia què fer per acabar amb aquella plaga. Per més que pretenguessin
exterminar-les o, si més no, foragitar-les, semblava que cada vegada
n’arribaven més i més. N’hi havia tantes que van apoderar-se dels carrers i de
les cases fins al punt que els gats en fugien espantats.
Davant de la gravetat de la situació, els ciutadans de
la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels animals,
van convocar Consell i van decidir que donarien cent monedes d’or a qui espantes les rates de la ciutat.
Al cap de
poc temps es va presentar un flautista, que ningú no havia vist mai, i els va
dir que es quedaria la recompensa que oferien perquè aquella mateixa nit la
ciutat d’Hamelín es quedaria sense rates.
Dit això,
va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, la flauta que tocava
desprenia una meravellosa melodia que encantava les rates, sortien dels seus
amagatalls i li seguien encantades els passos. I així, caminant i tocant, les
portà a un lloc molt llunyà, des d’on ni tan sols es veien els murs de la
ciutat.
Per
aquest lloc passava un riu cabalós i, en intentar creuar el riu per seguir el
flautista, totes les rates van morir ofegades.
Els hamelinesos, en veure’s alliberats de les tropes
de rates, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus
negocis, i estaven tan contents que van organitzar una gran festa per celebrar
el final feliç.
Al matí següent, el flautista es va presentar davant
del Consell i va reclamar als ciutadans
les cent monedes d’or promeses com a recompensa. Però aquests, alliberats ja
del problema i cecs de cobdícia, li van
contestar:
-“Vés-te’n de la ciutat! O potser et pensaves que
pagaríem tant d’or per tocar la flauta només?”. I dit això, els ciutadans d’Hamelín
li van donar l’esquena i es van posar a riure.
Furiós per l’avarícia dels hamelinesos, el flautista,
així com va fer el dia anterior, va començar a tocar una dolça melodia una i
altra vegada, insistentment. Però aquesta vegada no eren les rates que el
seguien, sinó el nois i noies de la ciutat, que, hipnotitzats pel so de la
flauta, seguien els passos del músic.
Agafats de la mà i somrients, formaven una gran
filera, sorda als crits dels seus pares que, en va, entre plors de
desesperació, intentaven impedir que seguissin el flautista. No van aconseguir
res i el flautista se’ls va endur lluny, ben lluny, tan lluny que ningú sabia
on, i els nens, com les rates, no van tornar mai més.
A la ciutat,
només van restar-hi els seus habitants amb els seus rebostos plens i ben
proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens
mantell de silenci i tristesa. Conte contat conte acabat!
Webgrafia
Conte
Imatges
