Per finalitzar les classes de plàstica i acomiadar-nos vam fer la festa dels colors. És un projecte que ja portàvem dues setmanes treballant i ahir vam fer les exposicions perquè ho poguessin veure els nostres companys. Per petits grups escollíem un poema de la Joana Raspall i havíem de crear una instal·lació utilitzant llum, paper i colors. A la instal·lació havien d'estar representats tots els sentiments que ens infonia el poema que havíem triat. El meu grup vam escollir el poema de Només:
NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
Joana Raspall
Del sostre d'un seminari vam penjar fils entrellaçats que simbolitzaven els problemes. Amb una llum il·luminàvem des del terra cap al sostre just en el punt on tots els fils es creuaven. Aquesta llum representava el somriure. La llum feia que al sostre es veiés l'ombra dels fils i significava que la força del somriure d'una persona especial feia que els problemes desapareguessin i perdessin importància.
A continuació posaré una fotografia perquè us pugueu fer una idea més clara del resultat de la nostra instal·lació.
Aquest són els fils que representaven els problemes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada