Com ser un bon comunicador

Per a l'assignatura de COED dimecres vam presentar un treball que recollia totes les experiències i coneixements que havíem anat adquirint al llarg d'aquest semestre, de tota la nostra escolaritat i d'haver llegit el llibre "Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Considero que la realització d'aquest treball em va ser molt útil a adonar-me de tot el que havia après durant aquests mesos i el que ja sabia per parlar en públic correctament. D'aquesta manera ara que sóc conscient d'algunes tècniques i característiques que s'han de tenir en compte, podré començar a posar-ho en pràctica en qualsevol exposició que hagi de fer. 

Per si algú està interessat en aquest tema a continuació posaré les conclusions que vaig extreure en fer el treball relacionat-les amb el món de l'educació. 
Saber parlar correctament en públic no és una habilitat innata, és fruit d’una preparació prèvia i d’un treball pensat, planificat i estructurat. És cert que hi ha gent que té més predisposició. Normalment, les persones amb més habilitats socials, tenen més facilitat per parlar amb qualsevol persona i per tant els hi costa menys parlar davant d’un públic. Tot i les possibles limitacions d’una persona, la pràctica, l’estudi d’una bona tècnica i la elaboració d’uns bons objectius i continguts faciliten la comunicació amb el públic.

Un bon mestre ha de ser un gran comunicador. A l’aula ha de parlar amb els seus alumnes i també saber-los escoltar, ha d’explicar-los contes i cantar cançons amb ells. A les reunions de pares, ha d’informar als familiars del desenvolupament del curs i de l’evolució dels nens i nenes. Aquesta informació l’ha de fer amb seguretat i mostrant evidències. Als claustres, amb la resta de professors, ha de comentar els progressos dels seus alumnes, les programacions, els canvis, les noves metodologies, les activitats... Aquest tipus de comunicacions enriqueixen i afavoreixen un clima més favorable i un aprenentatge millor.
Considero, que per ser un bon comunicador ens cal molta pràctica. Per aquest motiu, és fonamental, treure el màxim profit de les experiències que ens dóna la facultat i les activitats que fem per parlar en públic. Amb el treball d’identitat i territori, amb el recital de poemes i la lectura de descripcions a COED, amb la lectura en veu alta i els debats al seminari, amb la direcció d’una sessió a educació física, a l’esplai on sóc monitora... A més de practicant, també s’aprèn molt observant als demés, fixant-nos en allò que fan molt bé i que ens pot servir com a model i en allò que han de millorar per no repetir-ho nosaltres.

“Escolto i oblido. Veig i recordo. Faig i entenc.” (Probervi Xinès). El procés d’aprendre a parlar bé en públic, és a dir aprendre a ser un bon comunicador, no s’acaba mai. S’aconsegueixen millores importants, amb formació, preparació, observant als altres, treballant, sent sensibles amb els problemes del voltant...

 Fotografia