Aquest dimecres jo i la meva companya Raquel vam fer la nostra exposició d'identitat i territori. El propòsit d'aquest treball és conèixer-nos a nosaltres una mica més. Quan siguem mestres ens haurem de mostrar als nostres alumnes, ja que els servirem de referents. Per tant és important que sapiguem com som per poder mostrar-nos.
Primer havíem de buscar-nos una parella, havia de ser algú que visqués o hagués viscut una experiència similar a la nostra. Jo amb la meva companya Raquel comparteixo la involucració en el món musical.
En el treball sobretot vam destacar les nostres experiències amb la música i els valors que ens havia aportat a totes dues. La intenció del treball era motivar al nostre públic a que s'introduís també en el món de la música, o si més no, quan escoltés música reflexionés en tots aquests valors que nosaltres havíem destacat.
Un dels aspectes que més ens va costar va ser quadrar el temps que ens havia de durar l'exposició. És un tema que totes dues teníem moltes ganes d'explicar i no sabíem que retallar per no passar-nos dels deu minuts que com a màxim ens podia durar.
Amb aquesta entrada també el que vull és que tothom que la llegeixi s'adoni que la música no ens deixa indiferents, sinó que és un llenguatge que ens permet expressar sentiments amb facilitat i ens evoca records. També ajuda a cohesionar grups, ja que normalment els músics o dansaires formen grups on tots els membres s'esforcen per aconseguir uns mateixos objectius.
La música pot ajudar en l'àmbit terapèutic per exemple a persones amb discapacitat o amb malalties greus. Dintre d'aquest àmbit trobaríem la musicoteràpia que és la ciència que estudia totes aquestes funcions terapèutiques que pot tenir la música. En el nostre treball no ens vam introduir en aquest àmbit, ja que és molt ampli i només vam estacar allò que ens havia aportat a totes dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada